FRANCESC BOIX. Fotografies de la família Andreu

El 8 de maig de 2018 Fotoconnexió va inaugurar a les Cotxeres de Sants l’exposició Els primers trets de Francesc Boix. Jo vaig decidir anar-hi, i també vaig endur-me una preuada col·lecció, les fotografies familiars d’en Paco (tant les que hi surt, les que va fer o les que va enviar).

En Paco era amic de la família; vivia al número 17 del carrer Margarit, al Poble-sec de Barcelona, i els meus avis i pare vivien al 15 del mateix carrer. En Paco passava més temps a la merceria de l’àvia Carme que no pas a casa seva. El vaig conèixer l’estiu de 1945 a Montpeller, quan ell tenia 25 anys (havia sortit de Mathausen el maig) i jo tenia 4 anys.  Va venir a veure els Andreu (la seva família a l‘exili), l’única família amb la que es retrobaria, doncs mai va tornar a veure als seus pares i germanes. Per a mi, en aquells moments només el Paco era una persona gran que no es comportava com un adult: em feia servir d’excusa per tal que tots dos ens atipéssim de gelats; em deixava la seva càmera de fotos per jugar; i m’animava a fer trapelleries quan anàvem a la platja,  els estius de 1945 a 1947.  Va ser el millor company de jocs que vaig tenir; primer només amb mi i ja després vàrem incorporar a la meva germana … el somni d’un infant.

Després de l’estiu de 1947 no el vaig tornar a veure mai, però sempre ha format part del meu imaginari familiar. Primer l’àvia Carme, després la mare i ara jo, tots hem estat segurs de que cal preservar els fets i mantenir-los documentats per a les generacions futures: per això hem conservat les fotografies d’en Paco.

La dimensió històrica del personatge me l’ha aportat diversos factors externs:

  • El seu testimoni excepcional al procés de Nuremberg.
  • L’obra de la Montserrat Roig Els catalans als camps nazis, de la que es va fer una presentació a l’Ateneu de Sants (que jo presidia) acompanyada d’una exposició de les fotografies familiars.
  • El documental d’en Llorenç Soler Un fotografo en el infierno, que va fer servir imatges familiars i en el que la meva mare surt com a testimoni.
  • L’aparició del fons de fotografies de la Guerrra Civil, que va donar lloc a l’exposició Els primers trets d’en Francesc Boix.

Tanmateix, cal dir que fou arran de l’exposició de Fotoconnexió a les Cotxeres, en el 73è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, quan vaig decidir incorporar-me activament al  projecte Boix, doncs és menester preservar la memòria històrica.

No podem deixar que les noves generacions ignorin la tragèdia dels republicans antifeixistes deportats. En Paco i els seus companys varen lluitar molt per aconseguir treure dels camps els documents gràfics de la barbàrie i es feina nostre que això no s’oblidi.

August Andreu

L’exposició