Fins al segle XX, Barcelona va ser la ciutat amb més nombres d’estudis fotogràfics d’Espanya. Una situació que, sumada a l’emergència del moviment cultural del Modernisme, va suposar un context excepcional per el realçament d’alguns fotògrafs retratistes que, durant un període de temps, van adquirir un estatus inèdit en el negoci abans i després. Parlem d’una individualització i d’una legitimació cultural –acompanyada d’una d’econòmica– del sector professional del retrat fotogràfic a Barcelona que, per una banda venia precedida d’una generació oportunista i de petit taller, i que, per l’altra, es veuria diluïda amb l’inici del segle XX, la diversificació de les pràctiques fotogràfiques i la massificació del negoci.

El text complet es pot llegir en Quadern de recerca de Núria F. Rius