La fototertúlia va ser presentada per Glòria Puigmal. El fotògraf Bernat Millet ens va presentar el seu projecte Bitter, Sweet, Soft, mostrat en vàries exposicions i publicat en un foto-llibre.

 

Bernat va començar la seva tertúlia recorrent alguns treballs seus previs: There is no place like Plaistow Mansion, els seus inicis a la fotografia en gran format al Regne Unit, Memòries ferides, cossos rebel·lats: itineraris contra l’oblit, retrats sense embuts de l’efecte de la poliomelitis als cossos de les persones que els van patir, i finalment el projecte Saharawi’s.

      

 

   

Millet enfoca la seva mirada en la vida quotidiana, en un relat de l’íntim, on sorgeix una forta sensació d’unió basada en el pilar de la família, que sustenta uns camps els habitants dels quals viuen les seves vides en un compàs d’espera. D’aquesta manera, el poble sahrauí reforça la seva identitat, forjant, dia a dia, a través dels seus valors, un sentiment de pertinença, intentant difuminar les cicatrius que solquen les seves ànimes, deixant pas a  una esquerda per on s’obre pas una petita llum.

Què passa amb la percepció del temps en un lloc on el futur és incert i l’única cosa que els fa alçar i seguir lluitant és l’esperança de l’alliberació?

 

La cultura sahrauí es veu ofegada en un desert sense límits espacials però sí limitat de recursos. En aquest paratge inhòspit, desert real i metafòric, brollen jocs i rialles, en una terra aparentment erma on s’amaguen brots que estan esperant per sortir. Els seus habitants s’alcen per a rebel·lar-se contra la condemna de l’oblit, contra els dies no viscuts, contra el temps erm, contra la desolació. Criden, amb veu aspra, que encara els queden forces per seguir lluitant.

 

 

This site is registered on wpml.org as a development site.