Després de la presentació de Maria dels Santos García Felguera, Asensio Martínez Jódar ens va parlar de la figura de Juan Almagro Roca, i la seva obra fotogràfica a la Múrcia de la segona meitat del segle XIX. Juan Almagro Roca (Múrcia 1837 – 1899) va ser una de les figures més influents del panorama fotogràfic de la província de Múrcia del segle XIX. Va ser una figura polifacètica a què podem atribuir diferents qualificatius: sacerdot, liberal, fotògraf i maçó. Adjectius aparentment contradictoris, però que poden ser entesos i conciliats en el context de la situació social i política viscuda durant el Sexenni Democràtic i la posterior Restauració Borbònica.

    

Format en la tradició de la “carta de visite” de la mà de Julio Torres Vivancos, Juan Almagro es va convertir, a mitjan dècada de 1870, en el retratista més destacat de Múrcia. El seu estudi no va tenir rival en aquest camp, llegant-nos una elevadíssima producció en què va deixar mostra de la seva gran qualitat tècnica i estètica. Però aquest no va ser l’únic gènere cultivat per Almagro. Les vistes urbanes que va prendre de Múrcia i els voltants ens traslladen a una ciutat en ple procés de modernització captada des d’una òptica romàntica. Aquesta mirada va estar molt influenciada pel moviment regionalista que reivindicava les tradicions populars i l’amor a la pàtria noia a través de diferents produccions culturals. En aquesta tendència es poden incloure també els nombrosos retrats populars d’hortelans de Múrcia i la col·lecció de reproduccions d’escultura religiosa, que constitueix un autèntic catàleg visual i sistemàtic de les millors talles existents aleshores a Múrcia, però potser un dels seus treballs més singulars constitueix el seu reportatge sobre la Riada de Santa Teresa, realitzat a finals de 1879 per immortalitzar la catàstrofe humanitària viscuda a l’horta de Múrcia arran d’aquest succés.

    

Tot seguit es va suscitar un diàleg molt interessant sobre la relació entre gravat i fotografia.