Fotoconnexió http://www.fotoconnexio.cat Associació cultural Fri, 13 Nov 2020 18:50:50 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.5.3 http://www.fotoconnexio.cat/wp-content/uploads/2016/05/564140_402060169831802_1251493275_n.gif Fotoconnexió http://www.fotoconnexio.cat 32 32 181è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona. FotoInstant amb Jordi Baron http://www.fotoconnexio.cat/2020/11/10/181e-aniversari-de-la-primera-fotografia-feta-a-barcelona-fotoinstant-amb-jordi-baron/ Tue, 10 Nov 2020 17:30:29 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=9854 El dimarts 10 de novembre vam celebrar el 181è aniversari del primer daguerreotip fet a l’Estat Espanyol. A causa de la covid-19, es va celebrar amb una emissió a Instagram Live que inicia una nova activitat, FotoInstants, on una sèrie …

The post 181è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona. FotoInstant amb Jordi Baron first appeared on Fotoconnexió.

]]>
El dimarts 10 de novembre vam celebrar el 181è aniversari del primer daguerreotip fet a l’Estat Espanyol. A causa de la covid-19, es va celebrar amb una emissió a Instagram Live que inicia una nova activitat, FotoInstants, on una sèrie de col·leccionistes ens presentaran la seva col·lecció.

Vam començar aquesta activitat amb Jordi Baron, fotògraf i col·lecionista, qui es va centrar en els retrats encapsulats: daguerreotips, ambrotips, albúmines acolorides…

Ens va mostrar daguerreotips de Voelker, Napoleon, Franck, Bellver, Moliné y Albareda, Belvedere, Lorichon, Martínez (de La Habana, Cuba), Mattey, Massaguer, Eusebi Planas, carnets de ball amb daguerreotip, i grans retrats en paper acolorits.

The post 181è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona. FotoInstant amb Jordi Baron first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Fototertúlia El fons de la família Mascort, a càrrec de Marta Grassot http://www.fotoconnexio.cat/2020/11/02/fototertulia-el-fons-de-la-familia-mascort/ Mon, 02 Nov 2020 17:30:30 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/2020/11/04/fototertulia-els-pictorialistes-sabadellencs-a-carrec-de-david-gonzalez-copy/ EL FONS DE LA FAMÍLIA MASCORT. A càrrec de Marta Grassot.

Dilluns 2 de novembre de 2020 a les 18:30 h.

(Vídeos i fotos de Jitsi.org)

Aquesta fototertúlia també va haver de realitzar-se on-line, amb una presència d’uns 26 usuaris …

The post Fototertúlia El fons de la família Mascort, a càrrec de Marta Grassot first appeared on Fotoconnexió.

]]>
EL FONS DE LA FAMÍLIA MASCORT. A càrrec de Marta Grassot.

Dilluns 2 de novembre de 2020 a les 18:30 h.

(Vídeos i fotos de Jitsi.org)

Aquesta fototertúlia també va haver de realitzar-se on-line, amb una presència d’uns 26 usuaris connectats.
Després de la introducció de Lluís Saura, Marta Grassot començar la seva presentació.
Aquesta conferència part de l’exposició “Vides privades, històries compartides. El fons fotogràfic de la família Mascort”, comissariada per la pròpia Marta en 2018, a la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí.

Per la seva extensió cronològica, i també, per la seva varietat quant a tipologies fotogràfiques, el fons de la família Mascort constitueix un excel·lent exemple del valor que pot arribar a tenir un arxiu fotogràfic privat. Aquest fons, que té els seus orígens a partir de 1860, permet explicar i veure la fotografia des de diferents punts de vista, convertint-lo en un llegat digne de ser estudiat i presentat com un arxiu documental de valor inqüestionable, a través del qual es poden desgranar diferents aspectes, tant de la història de la fotografia –i dels fotògrafs que la van fer possible– com de la societat.

Del fons fotogràfic de la família Mascort en podem destacar diversos aspectes. El primer d’ells és el seu ampli abast cronològic, que permet veure una evolució dels procediments i formats fotogràfics,
esdevenint un exemple de conservació d’alguns dels procediments fotogràfics més antics, com una albúmina acolorida de c. 1862, dos ferrotips de finals del s. XIX i principis del XX, i un gran nombre de plaques de vidre estereoscòpiques (datades del primer quart del s. XX). Pel que fa al format, cal destacar- ne una gran quantitat de targetes de visita, així com fotografies de grans dimensions datades a inicis del segle XX.

     

     

     

En segon lloc, també és rellevant la gran presència de fotògrafs professionals nacionals i internacionals (amb un total de 123 procedències diverses), l’obra dels quals arriba per via familiar tant des dels Estats Units d’Amèrica, el Brasil o Cuba, d’Alemanya o França, així com de Barcelona, Girona o Torroella de Montgrí. Autors de la talla de Cohner, Langlois, Amoretty, Martínez de Hebert, Napoleon o Audouard conviuen amb l’obra d’Esplugas, Esquirol o Masaguer.

Una altra característica del fons és la important quantitat de fotografies d’amateurs de la primera dècada del s. xx que conté, i gràcies a les quals es poden definir les històries particulars i veure l’evolució de les formes de vida domèstiques, tant familiars com socials. Com a curiositat, s’ha d’esmentar que s’ha pogut completar amb imatges part de l’arbre genealògic familiar.

Per últim, cal destacar que la Fundació Mascort té a disposició del públic un catàleg en línia que facilita la consulta de l’arxiu fotogràfic familiar, que es va ampliant progressivament, també amb altres fons fotogràfics de la col·lecció:

https://archivo.fundaciomascort.com/ca/

thumbnail of Butlletí Fotoconnexió 10_2020_cat

Extracte de la Fototertúlia (català)

———————————————————————————————————————————————————————————————-

EL FONDO DE LA FAMILIA MASCORT. A cargo de Marta Grassot.

Lunes 2 de noviembre de 2020 a las 18:30 h.

Esta fototertulia también tuvo que realizarse on-line, con una presencia de unos 26 usuarios conectados.
Tras la introducción de Lluís Saura, Marta Grassot comenzó su presentación.
Esta conferencia parte de la exposición “Vidas privadas, historias compartidas. El fondo fotográfico de la familia Mascort”, comisariada por la propia Marta en 2018, en la Fundación Mascort, en Torroella de Montgrí.

Por su extensión cronológica, y también, por su variedad en cuanto a tipologías fotográficas, el fondo de la familia Mascort constituye un excelente ejemplo del valor que puede llegar a tener un archivo fotográfico privado. Este fondo, que tiene sus orígenes a partir de 1860, permite explicar y ver la fotografía desde diferentes puntos de vista, convirtiéndolo en un legado digno de ser estudiado y presentado como un archivo documental de incuestionable valor, a través del que se pueden desgranar diferentes aspectos, tanto de la historia de la fotografía -y de los fotógrafos que la hicieron posible- como de la sociedad. Del fondo fotográfico de la familia Mascort se pueden destacar diversos aspectos. El primero de ellos es su amplio alcance cronológico, que permite ver una evolución de los procedimientos y formatos fotográficos, convirtiéndose en un ejemplo de conservación de algunos de los procedimientos fotográficos más antiguos, como una albúmina coloreada de c.1862, dos ferrotipos de finales del s. XIX y principios del XX, y un gran número de placas de vidrio estereoscópicas (fechadas en el primer cuarto del s. XX,). En cuanto al formato, hay que destacar una gran cantidad de tarjetas de visita, así como fotografías de gran tamaño fechadas a inicios del siglo XX.

En segundo lugar, es relevante la gran presencia de fotógrafos profesionales nacionales e internacionales (con un total de 123 procedencias), cuya obra llega por vía familiar tanto desde Estados
Unidos de América, Brasil o Cuba, de Alemania o Francia, así como de Barcelona, Gerona o Torroella de Montgrí. Autores de la talla de Cohn, Langlois, Amoretty, Martínez de Hebert, Napoleón o Audouard conviven con la obra de Esplugas, Esquirol o Masaguer.

Otra característica del fondo es la importante cantidad de fotografías de amateurs de la primera década del s. xx que contiene, gracias a las cuales se pueden definir las historias particulares y ver la evolución de las formas de vida domésticas, tanto familiares como sociales. Como curiosidad, hay que mencionar que se ha podido completar con imágenes parte del árbol genealógico familiar.

Por último, cabe destacar que la Fundación Mascort tiene a disposición del público un catálogo en línea que facilita la consulta del archivo fotográfico familiar, que se va ampliando progresivamente, junto con otros fondos fotográficos de la colección:

https://archivo.fundaciomascort.com/ca/

thumbnail of Butlletí Fotoconnexió 10_2020_cast

Extracto de la Fototertulia (castellano)

 

The post Fototertúlia El fons de la família Mascort, a càrrec de Marta Grassot first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Visita a l’exposició El bar de la senyora Olvido de Rafel Bernís http://www.fotoconnexio.cat/2020/10/07/visita-a-lexposicio-el-bar-de-la-senyora-olvido-de-rafel-bernis/ Wed, 07 Oct 2020 08:28:32 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=9736                

Fotos de Francesca Portolés…

The post Visita a l'exposició El bar de la senyora Olvido de Rafel Bernís first appeared on Fotoconnexió.

]]>
               

Fotos de Francesca Portolés

The post Visita a l'exposició El bar de la senyora Olvido de Rafel Bernís first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Fototertúlia Els pictorialistes sabadellencs, a càrrec de David González http://www.fotoconnexio.cat/2020/10/05/fototertulia-els-pictorialistes-sabadellencs-a-carrec-de-david-gonzalez/ Mon, 05 Oct 2020 16:30:34 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=9682 ELS PICTORIALISTES SABADELLENCS. A càrrec de David González.

Dilluns 5 d’octubre de 2020 a les 18:30 h.

Aquesta fototertúlia online va començar amb una presentació de Ramon Barnadas sobre les relacions entre els coronavirus i la fotografia: la primera imatge …

The post Fototertúlia Els pictorialistes sabadellencs, a càrrec de David González first appeared on Fotoconnexió.

]]>
ELS PICTORIALISTES SABADELLENCS. A càrrec de David González.

Dilluns 5 d’octubre de 2020 a les 18:30 h.

Aquesta fototertúlia online va començar amb una presentació de Ramon Barnadas sobre les relacions entre els coronavirus i la fotografia: la primera imatge d’un coronavirus presa per June Hart en 1964 amb un microscopi electrònic, i la reconstrucció de la imatge de les proteïnes de la corona pel Premi Nobel de Química en 2007, Joachim Frank.

(Vídeos i fotos de Glòria Puigmal)

 

 

Desprès de la presentació a càrrec de Glòria Puigmal, David González va entrar en matèria.

El primer terç del segle XX els fotògrafs pictorialistes catalans es van esforçar per reivindicar un espai entre les Belles Arts a través de paisatges bucòlics, composicions fantàstiques, escenes populars o retrats que juxtaposaven l’etnografia amb una mirada artística molt personal.

Si posem el focus a la ciutat de Sabadell, a l’Acadèmia de Belles Arts es va gestar un primer nucli de fotògrafs d’art format per autors tan destacats com Joan Vilatobà i Fígols (1878-1954), Albert Rifà i Planas (1878-1974) i Miquel Renom i Presseguer (1875-1950) (tot i que aquest va fer la major part de la seva carrera a Barcelona). Tots ells tenien en comú que van esdevenir fotògrafs professionals amb galeria de retrats d’estudi i que conjugaven aquesta faceta amb la participació en concursos de fotografia on deixaven volar la seva creativitat, obtenint importants premis.

Fototertúlia on-line

 

 

 

 

 

Joan Vilatobà. Pictorialistes Sabadellencs

 

 

Estudi de Joan Vilatobà. Pictorialistes Sabadellencs

A banda d’aquest triumvirat més conegut, també cal parlar d’un segon nucli de fotògrafs aficionats molt vinculats al món de l’excursionisme local que, d’una manera més o menys conscient, també van seguir els postulats estètics del pictorialisme. En aquest segon grup, que fins ara ha estat molt poc estudiat, destaquen alguns autors, com l’industrial Fermí Abad i Ribera (1884-1952) , el futbolista Pere Monistrol i Masafret (1894-1972), el corder i fotoreporter Francesc Casañas i Riera (1890-1969) o el bromoilista Domènec Llobet i Padró (1885 -?).

David va acabar la conferència amb una altra relació entre la covid-19 i la fotografia, més concretament el pictorialista Joan Vilatobà: les rèpliques de fotografies de Joan Vilatobà realitzades tant per ell i la seva família com per Artur Cañigueral durant el confinament, en el marc de la activitat Fotoinspira’t, i que es poden veure en el muntatge: https://www.youtube.com/watch?v=AW7tLtH3gUU

thumbnail of FTT_ 2020_3_CAT

Extracte de la Fototertúlia (català)

Nu femení. Sabadell, entre 1905 i 1920. Autor: Joan Vilatobà i Fígols. Font: Arxiu Històric de Sabadell

Nu femení. Sabadell, entre 1905 i 1920. Autor: Joan Vilatobà i Fígols. Font: Arxiu Històric de Sabadell

Los monaguillos. Sabadell, 1906. Autor: Albert Rifà i Planas. Fuente: Arxiu Històric de Sabadell

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LOS PICTORIALISTAS SABADELLENSES. A cargo de David González.

Lunes 5 de octubre de 2020 a las 18:30 h.

Esta fototertulia on-line comenzó con una presentación de Ramón Barnadas sobre las relaciones entre los coronavirus y la fotografía: la primera imagen de un coronavirus tomada por June Hart en 1964 con un microscopio electrónico, y la reconstrucción de la imagen de las proteínas de la corona por el Premio Nobel de Química en 2007, Joachim Frank.

Tras la presentación realizada por Glòria Puigmal, David González entró en materia.

En el primer tercio del siglo XX los fotógrafos pictorialistas catalanes se esforzaron por reivindicar un espacio entre las Bellas Artes a través de paisajes bucólicos, composiciones fantásticas, escenas populares o retratos que yuxtaponen la etnografía con una mirada artística muy personal.

Si ponemos el foco en la ciudad de Sabadell, en la Academia de Bellas Artes se gestó un primer núcleo de fotógrafos de arte formado por autores tan destacados como Joan Vilatobà i Fígols (1878-1954), Albert Rifà i Planas (1878-1974) y Miquel Renom i Presseguer (1875-1950) (aunque este hizo la mayor parte de su carrera en Barcelona). Todos ellos tenían en común que fueron fotógrafos profesionales con galería de retratos de estudio y que conjugaban esta faceta con la participación en concursos de fotografía donde dejaban volar su creatividad, obteniendo importantes premios.

Aparte de este triunvirato más conocido, también hay que hablar de un segundo núcleo de fotógrafos aficionados muy vinculados al mundo del excursionismo local que, de una manera más o menos consciente, también siguieron los postulados estéticos del pictorialismo. En este segundo grupo, que hasta ahora ha sido muy poco estudiado, destacan algunos autores, como el industrial Fermí Abad i Ribera (1884 – 1952), el futbolista Pere Monistrol i Masafret (1894-1972), el cordelero y fotorreportero Francesc Casañas i Riera (1890-1969) o el bromoilista Domènec Llobet i Padró (1885 – ?).

David terminó la conferencia con otra relación entre la covid-19 y la fotografía, más concretamente el pictorialista Joan Vilatobà: las réplicas de fotografías de Joan Vilatobà realizadas tanto por él y su familia como por Artur Cañigueral durante el confinamiento, en el marco de la actividad Fotoinspira’t, y que se pueden ver en el montaje: https://www.youtube.com/watch?v=AW7tLtH3gUU

thumbnail of FTT_ 2020_3_CAST

Extracto de la Fototertulia (castellano)

 

The post Fototertúlia Els pictorialistes sabadellencs, a càrrec de David González first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Taula Rodona La professió de fotògrafa http://www.fotoconnexio.cat/2020/03/05/taula-rodona-la-professio-de-fotografa/ Thu, 05 Mar 2020 18:00:09 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=4491

Noelia Pérez (Video Artur Cañigueral)

Pilar Aymerich (Video Artur Cañigueral)

5 de març a les 19 h. Taula rodona: “La professió de fotògrafa”

Taula rodona amb la participació de Pilar Aymerich, Sílvia Omedes i Noelia Pérez que debatran sobre el

The post Taula Rodona La professió de fotògrafa first appeared on Fotoconnexió.

]]>

Noelia Pérez (Video Artur Cañigueral)

Pilar Aymerich (Video Artur Cañigueral)

5 de març a les 19 h. Taula rodona: “La professió de fotògrafa”

Taula rodona amb la participació de Pilar Aymerich, Sílvia Omedes i Noelia Pérez que debatran sobre el paper de la dona en l’àmbit de la fotografia. Les tres fotògrafes, referents de la fotografia barcelonina, ens parlaran de les seves experiències professionals i punts de vista respecte el món de la Fotografia – reportatge, docència, creació, investigació, editorial, gestió cultural, exposicions-, informació que posaran a l’abast del públic assistent per crear debat a l’entorn de la professió de fotògrafa.

Ricard Marco, comissari de l’exposició, va ser el moderador de la taula rodona.

Taula doble.pdf

The post Taula Rodona La professió de fotògrafa first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Fototertúlia Origen, autories i context de l’àlbum polític, caricaturesc i pornogràfic de Los Borbones en pelota a partir d’una sèrie de cartes de visite, a càrrec d’Albert Domènech http://www.fotoconnexio.cat/2020/03/02/fototertulia-origen-autories-i-context-de-lalbum-politic-caricaturesc-i-pornografic-de-los-borbones-en-pelota-a-partir-duna-serie-de-cartes-de-visite-a-carrec-dalbert-dom/ Mon, 02 Mar 2020 17:30:11 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=4510 Fototertúlia Origen, autories i context de l’àlbum polític, caricaturesc i pornogràfic de Los Borbones en pelota a partir d’una sèrie de cartes de visite, a càrrec d’Albert Domènech

2 de març de 2020, Cercle Artístic de Sant Lluc

Fotos: …

The post Fototertúlia Origen, autories i context de l’àlbum polític, caricaturesc i pornogràfic de Los Borbones en pelota a partir d’una sèrie de cartes de visite, a càrrec d’Albert Domènech first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Fototertúlia Origen, autories i context de l’àlbum polític, caricaturesc i pornogràfic de Los Borbones en pelota a partir d’una sèrie de cartes de visite, a càrrec d’Albert Domènech

2 de març de 2020, Cercle Artístic de Sant Lluc

Fotos: Jordi Algué

     

 

Audio: Montserrat Baldomà

 

Actualment ningú discuteix la importància de la fotografia com a font d’informació des de les més diverses perspectives –cultural, patrimonial, històrica…- però poques vegades podem presentar-la com a proves definitives que obliguin a replantejar-se l’autoria d’una obra de la importància de l’àlbum Los Borbones en pelota, atribuït als germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, conservat a la BNE.

A partir d’una sèrie de CDV datables a principis del Sexenni Democràtic (1868-1870) aparegudes al mercat i trobades en arxius que reprodueixen caricatures directament vinculades a l’àlbum hem de replantejar-nos la seva autoria. Això comporta també plantejar-nos canvis geogràfics i entendre el modus operandi del seu origen, el que ens ajuda a resoldre els grans dubtes que aquesta sorprenent obra plantejava a historiadors i bécquerians.

Gràcies a la comparació de les CDV amb les il·lustracions de Los Borbones en Pelota podem concloure que les aquarel·les conservades a la BNE són una còpia posterior d’un àlbum original no conservat físicament però del que només ens ha arribat parcialment les fotografies esmentades que resulten claus per a resoldre una sèrie de dubtes que al llarg de molts estudis es plantejaven.

A través de les reproduccions fotogràfiques del conjunt original podem reconèixer la mà de diversos artistes barcelonins com són Eusebi Planas i Tomàs Padró i d’altres menys hàbils que van recórrer als fotomuntatge per a realitzar les seves caricatures de contingut polític. Aquesta diversitat d’autors ens porta a relacionar l’elaboració de l’àlbum amb la tradició d’una sèrie de tertúlies barcelonines del s. XIX que en confeccionaren un com són la Societat Pírica (1842-1858), El Trapecio (1860) o la de la Rebotiga d’en Pitarra (1866-1872). Aquestes tertúlies estaven directament vinculades al món de la intel·lectualitat tant d’artistes, literats, científics i petits burgesos revolucionaris.

La Barcelona revolucionària del Sexenni seria el context idoni on es produí aquest àlbum realitzat -a porta tancada pel seu contingut pornogràfic en algunes il·lustracions- en tallers d’artistes o en alguna de les nombroses i reconegudes tertúlies com les de Pitarra, Inocenci López, Café Suizo… Aquests ambients clarament republicans i oposats a la monarquia moderada ens permetria a comprendre la bel·ligerància antimonàrquica que tant caracteritza aquest àlbum.

Les CDV conservades obliguen també a plantejar-se la possibilitat que l’àlbum original pogués tenir més il·lustracions que les reproduïdes en aquarel·la de la BNE i que fos un àlbum més complex del que hom podria pensar des d’un principi.

thumbnail of FTT_2020_2_CAT

Extracte de la Fototertúlia (català)

 

Actualmente, nadie discute la importancia de la fotografía como fuente de información desde las más diversas perspectivas –cultura, patrimonio, historia, geografía, urbanismo… –, pero pocas veces podemos presentarla como prueba definitiva que obligue a replantearse la autoría de una obra de la importancia del álbum Los Borbones en pelota, atribuido inicialmente a los hermanos Valeriano y Gustavo Adolfo Bécquer, conservado en la Biblioteca Nacional de España.

A partir de una serie de cartes de visite (CDV) que pueden fecharse a principios del Sexenio Democrático (1868-1870), aparecidas en el mercado y encontradas en archivos que reproducen caricaturas directamente vinculadas al álbum, debemos replantearnos su atribución actual. Esto también supone plantearnos cambios geográficos e ideológicos y entender el modus operandi de su origen, lo que nos ayuda a resolver las grandes dudas que esta sorprendente obra ha planteado a historiadores y becquerianos.

Gracias a la comparación de las CDV con las ilustraciones de Los Borbones en Pelota, podemos concluir que las acuarelas conservadas en la BNE son una copia posterior de un álbum original no conservado físicamente, del que tan sólo nos han llegado parcialmente las fotografías mencionadas, que resultan claves para resolver una serie de dudas que a lo largo de muchos estudios se habían plantedao.

A través de las reproducciones fotográficas del conjunto original podemos reconocer la mano de diversos artistas barceloneses, como son Eusebi Planas y Tomàs Padró y otros menos hábiles que recurrieron al fotomontaje para realizar sus caricaturas de contenido político. Esta diversidad de autores nos lleva arelacionar la elaboración del álbum con la tradición de una serie de tertulias barcelonesas del siglo XIX como son la Societat Pírica (1842-1858), El Trapecio (1860) o la de la Rebotiga d’en Pitarra (1866-1872). Estas tertulias estaban directamente vinculadas al mundo de la intelectualidad tanto de artistas, literatos, científicos y pequeños burgueses revolucionarios.

La Barcelona revolucionaria del Sexenio sería el contexto idóneo donde se editaría este álbum, realizado -a puerta cerrada, por el contenido pornográfico de algunas ilustraciones- en talleres de artistas o en alguna de las numerosas y reconocidas tertulias como las de Pitarra, Inocenci López, Café Suizo… Estos ambientes republicanos y opuestos a la monarquía moderada nos permitirían comprender la beligerancia antimonárquica que tanto caracteriza este álbum.

Las CDV conservadas obligan también a plantearse la posibilidad de que el álbum original pudiese tener más ilustraciones que las reproducidas en acurale en el ejemplar de la BNE y que fuese un álbum más complejo de lo que se podría pensar en un principio.

thumbnail of FTT_02_2MARC_AD

Extracto de la Fototertulia (castellano)

The post Fototertúlia Origen, autories i context de l’àlbum polític, caricaturesc i pornogràfic de Los Borbones en pelota a partir d’una sèrie de cartes de visite, a càrrec d’Albert Domènech first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Inauguració exposició 11 fotoconnectades al Pati Llimona http://www.fotoconnexio.cat/2020/02/20/inauguracio-exposicio-11-fotoconnectades-al-pati-llimona/ Thu, 20 Feb 2020 18:30:05 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=4462

 

Hi participen onze fotògrafes:  Etel Borges Reis, Violeta Cañigueral Casassas, Laura Covarsí Zafrilla, Tatiana Donoso Matthews, Conxi Duro, Christina Guldager, Elisabet Insenser Brufau, Rosa María López Martínez, Núria Martínez Seguer, Noelia Pérez Sández i Francesca Portolés Brasó- que presenten …

The post Inauguració exposició 11 fotoconnectades al Pati Llimona first appeared on Fotoconnexió.

]]>

 

Hi participen onze fotògrafes:  Etel Borges Reis, Violeta Cañigueral Casassas, Laura Covarsí Zafrilla, Tatiana Donoso Matthews, Conxi Duro, Christina Guldager, Elisabet Insenser Brufau, Rosa María López Martínez, Núria Martínez Seguer, Noelia Pérez Sández i Francesca Portolés Brasó- que presenten les seves creacions visuals a través de diferents gèneres i tècniques fotogràfiques.

L’exposició “11 fotoconnectades” és una iniciativa de Fotoconnexió que vol donar visibilitat als treballs de les fotògrafes professionals i aficionades membres de l’associació i, per aquest motiu, s’ha fet una proposta a totes les sòcies perquè participin en aquesta exposició col·lectiva.

La mostra forma part de les activitats que nombroses institucions, col·lectius i persones de la nostra societat organitzen amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

Expo doble.pdf

5 de març a les 19 h. Taula rodona: “La professió de fotògrafa”

L’exposició “11 fotoconnectades” va acompanyada de la taula rodona “La professió de fotògrafa” amb la participació de Pilar Aymerich, Sílvia Omedes i Noelia Pérez que debatran sobre el paper de la dona en l’àmbit de la fotografia. Les tres fotògrafes tenen diferents experiències professionals dins del món de la Fotografia – reportatge, docència, creació, investigació, editorial, gestió cultural, exposicions- que posaran a l’abast del públic assistent per crear un debat a l’entorn de la professió de fotògrafa.

Ricard Marco, comissari de l’exposició, serà el moderador de la taula rodona.

Col·labora: l’Àrea de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Fotos: Artur Cañigueral

           

         

        

     

       

        

     

    

The post Inauguració exposició 11 fotoconnectades al Pati Llimona first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Fototertúlia Les galeries de retrat i els estudis de fotografia, un patrimoni fràgil a càrrec de María de los Santos García Felguera http://www.fotoconnexio.cat/2020/02/03/fototertulia-les-galeries-de-retrat-i-els-estudis-de-fotografia-un-patrimoni-fragil-a-carrec-de-maria-de-los-santos-garcia-felguera/ Mon, 03 Feb 2020 17:30:03 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=4503 Dilluns 3 de febrer de 2020 a les 18:30 h.
Cercle Artístic de Sant Lluc, carrer dels Mercaders, 42, Barcelona.

Fotos: Ricard Marco i Gregorio Escalada

      

 

Audio: Montserrat Baldomà

 

Abans que la fotografia es convertís en un negoci …

The post Fototertúlia Les galeries de retrat i els estudis de fotografia, un patrimoni fràgil a càrrec de María de los Santos García Felguera first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Dilluns 3 de febrer de 2020 a les 18:30 h.
Cercle Artístic de Sant Lluc, carrer dels Mercaders, 42, Barcelona.

Fotos: Ricard Marco i Gregorio Escalada

      

 

Audio: Montserrat Baldomà

 

Abans que la fotografia es convertís en un negoci gràcies al retrat (en format targeta de visita) al voltant de l’any 1860 a Espanya, als terrats del centre de les ciutats ja havien anant sorgint petites construccions de vidre, com a hivernacles. Provisionals i precàries, han deixat poca petjada malgrat l’ampli desenvolupament que van aconseguir.

Aquestes senzilles construccions van anar creixent i van incorporar a la sala de retratar (de vidre), petits espais com a zona d’espera o per a empolainar-se, i algun laboratori. Durant les primeres dècades del segle XX es continuaven aixecant aquest tipus de galeries per aprofitar la llum, imprescindible en la presa fotogràfica. A Barcelona tenim un exemple que miraculosament encara es conserva: l’estudi de fotografia Daguerre, obert el 1916 per Martí Bonet a la carretera de Sants.

Aquests edificis han tingut diversa sort i en queden molt pocs al món: la majoria es van enderrocar, uns altres es van tancar i alguns s’han dedicat a altres activitats. De tots ells només un grapat ha mantingut l’ofici de la fotografia. En aquests casos un procés de recuperació els hi ha donat nova vida al mateix temps que ha enriquit l’oferta cultural i d’oci de les ciutats: transformats en petits museus amb activitats fotogràfiques (analògiques i digitals), són també llocs amb residència d’artistes, sales d’exposicions, tallers per a nens, joves i públic en general; espais que captiven uns visitants acostumats a fer fotografies amb el telèfon mòbil, però que no han presenciat mai la màgia del procés fotogràfic anterior

thumbnail of FTT_2020_1_CAT

Extracte de la Fototertúlia

 

LAS GALERÍAS DE RETRATO Y LOS ESTUDIOS DE FOTOGRAFÍA, UN PATRIMONIO FRÁGIL
A cargo de María de los Santos García Felguera

Antes de que la fotografía se convirtiera en un negocio gracias al retrato (en formato tarjeta de visita) en torno al año 1860 en España, en las azoteas del centro de las ciudades ya habían ido surgiendo pequeñas construcciones de cristal, como invernaderos. Provisionales y precarias, han dejado poca huella a pesar del
amplio desarrollo que alcanzaron.

Esas sencillas construcciones fueron creciendo e incorporaron a la sala de pose (acristalada), pequeños espacios como zona de espera o para acicalarse y algún laboratorio. Todavía en las primeras décadas del siglo XX se seguían levantando este tipo de galerías para aprovechar la luz, imprescindible en la toma fotográfica. En Barcelona tenemos un ejemplo que sigue milagrosamente en pie: el estudio de fotografía Daguerre, en la carretera de Sants, abierto en 1916 por Martí Bonet.

Estos edificios han corrido diversa suerte y quedan muy pocos en el mundo: la mayoría se derribaron, otros se cerraron y algunos se han dedicado a otros menesteres. De todos ellos sólo un puñado ha mantenido labores fotográficas. En esos casos un proceso de recuperación les ha dado nueva vida al tiempo que ha enriquecido la oferta cultural y de ocio de las ciudades: transformados en pequeños museos con actividades fotográficas (analógicas y digitales), son también lugares con residencia de artistas, salas de exposiciones, talleres para niños, jóvenes y público en general, atrayendo a unos visitantes que hacen fotografías sin descanso con un teléfono móvil, pero no han presenciado nunca la magia del proceso fotográfico anterior.

thumbnail of FTT_2020_1_CAST

Extracto de la Fototertulia

The post Fototertúlia Les galeries de retrat i els estudis de fotografia, un patrimoni fràgil a càrrec de María de los Santos García Felguera first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Fototertúlia Les campanyes fotogràfiques de Josep Gudiol al capdavant de l’Institut Amatller d’Art Hispànic (1941-1960) a càrrec de Guillem Cañameras http://www.fotoconnexio.cat/2019/12/02/fototertulia-les-campanyes-fotografiques-de-josep-gudiol-al-capdavant-de-linstitut-amatller-dart-hispanic-1941-1960-a-carrec-de-guillem-canameras/ Mon, 02 Dec 2019 18:36:15 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=4177  

   

    

Cercle Artístic de Sant Lluc, carrer dels Mercaders, 42, Barcelona. (Entrada gratuïta. Aforament limitat).

    

 

Una dècada abans de la fundació de l’Institut Amatller i després d’entrar en contacte i col·laborar amb l’Arxiu Mas, Josep Gudiol va tirar endavant …

The post Fototertúlia Les campanyes fotogràfiques de Josep Gudiol al capdavant de l'Institut Amatller d'Art Hispànic (1941-1960) a càrrec de Guillem Cañameras first appeared on Fotoconnexió.

]]>
 

   

    

Cercle Artístic de Sant Lluc, carrer dels Mercaders, 42, Barcelona. (Entrada gratuïta. Aforament limitat).

    

 

Una dècada abans de la fundació de l’Institut Amatller i després d’entrar en contacte i col·laborar amb l’Arxiu Mas, Josep Gudiol va tirar endavant una empresa de venda de còpies fotogràfiques d’art seguint el model del propi Arxiu Mas. L’empresa familiar, denominada Arxiu d’Arqueologia Catalana (A.D.A.C.), va mantenir la seva activitat al llarg de 10 anys, abans i durant la Guerra Civil, i li va servir a Gudiol, entre moltes altres coses, per afinar la seva concepció de la fotografia d’art.

Malgrat que als anys 30 del segle xx el model de venda de còpies fotogràfiques de peces artístiques ja estava plenament inventat i en funcionament, les capacitats personals de Gudiol, la seva major formació artística i una gran habilitat a l’hora de generar i mantenir una xarxa de contactes internacional, li va permetre anar molt més enllà del que havia pogut fer Adolf Mas.

Va ser amb la mobilització de tots aquests recursos que va ser capaç de crear un producte fotogràfic més interessant i molt més adequat a les necessitats dels investigadors del món de l’art del moment, fet que va fer possible que l’ADAC entrés en competència directa amb l’Arxiu Mas. Una competència que finalitza l’any 1941 amb la fundació de l’Institut Amatller d’Art Hispànic i amb la fusió dels dos fons fotogràfics: l’Arxiu Mas i l’Arxiu d’Arqueologia Catalana.

A partir d’aquest moment, però, i malgrat que es pot parlar d’un sol fons fotogràfic, es continua desenvolupant una certa evolució i renovació de criteris dins del propi Institut Amatller a partir de la repetició d’algunes campanyes realitzades anteriorment per Adolf i Pelai Mas, on s’apliquen els nous criteris fotogràfics establerts per Josep Gudiol.

thumbnail of FTT_2019_11_CAT

Extracte de la Fototertúlia

————————————————————————————————————————————————————————————————————-

Una década antes de la fundación del Institut Amatller y después de entrar en contacto y colaborar con el Arxiu Mas, Josep Gudiol, creo una empresa de venta de copias fotográficas de arte siguiendo el modelo del propio Arxiu Mas. La empresa familiar, denominada Arxiu d’Arqueologia Catalana (A.D.A.C.), mantuvo su actividad a lo largo de 10 años, antes y durante la Guerra Civil, y le sirvió a Gudiol, entre otra muchas cosas, per afinar su concepción de la fotografía de arte.

Aunque el modelo de venta de copias fotográficas de piezas artísticas ya estaba plenamente inventado y en funcionamiento en los años 30 del siglo xx, las capacidades personales de Gudiol, su mayor formación artística y una gran habilidad para generar y mantener una red de contactos internacional, le permitió ir mucho más allá de lo que había podido hacer Adolf Mas.

Movilizando todos estos recursos fue capaz de crear un producto fotográfico más interesante y mucho más adecuado a las necesidades de los investigadores de arte del momento, lo que hizo posible  que el A.D.A.C. entrara en competencia directa con el Arxiu Mas. Una competencia que finaliza en 1941 con la fundación del Institut Amatller d’Art Hispànic con la fusión de los dos fondos fotográficos: el Arxiu Mas y el Arxiu d’Arqueologia Catalana.

No obstante, a partir de este momento, y a pesar de ser fondos comunes, se continua desarrollando una cierta evolución y renovación de criterios dentro del propio Institut Amatller mediante la repetición de algunas campañas realizadas anteriormente per Adolf y Pelai Mas, donde se aplican los nuevos criterios fotográficos establecidos por Josep Gudiol.

thumbnail of FTT_2019_11_CAST

Extracto de la Fototertulia

The post Fototertúlia Les campanyes fotogràfiques de Josep Gudiol al capdavant de l'Institut Amatller d'Art Hispànic (1941-1960) a càrrec de Guillem Cañameras first appeared on Fotoconnexió.

]]>
Celebració del 180è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona http://www.fotoconnexio.cat/2019/11/11/celebracio-del-180e-aniversari-de-la-primera-fotografia-feta-a-barcelona/ Mon, 11 Nov 2019 17:30:46 +0000 http://www.fotoconnexio.cat/?p=4102  

Celebració del 180è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona
Dilluns 11 de novembre de 2019 a les 19:00 h.
Cercle Artístic de Sant Lluc, carrer dels Mercaders, 42, Barcelona.

La llanterna màgica, des de la seva concepció …

The post Celebració del 180è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona first appeared on Fotoconnexió.

]]>
 

Celebració del 180è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona
Dilluns 11 de novembre de 2019 a les 19:00 h.
Cercle Artístic de Sant Lluc, carrer dels Mercaders, 42, Barcelona.

La llanterna màgica, des de la seva concepció al segle XVII, va ser l’aparell òptic i l’espectacle visual precursor del cinematògraf. Dos-cents cinquanta anys d’història i projeccions van convertir a la llanterna màgica en un dels grans espectacles de l’època, on els artistes de la il·lusió representaven amb la fantasmagoria les pors de la humanitat, però també els somnis i les il·lusions amb belles plaques pintades a mà per artistes i artesans.
Sergi Buka, Il·lusionista, ombroman i llanternista, ens proposa un viatge al voltant de la llanterna màgica per celebrar l’aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona el 10 de novembre de 1839. En ell s’establirà una conversa on redescobrir una part important de la història de la màgia, el cinema i la fotografia.
La projecció és va dur a terme amb una llanterna màgica autèntica, de doble feix, i e van utilitzar materials originals de l’època per mostrar-nos com treballaven els il·lusionistes d’aquells temps.

Videos: Carmen Perrotta, Christina Guldager i Ricard Marco

 

 

 

 

 

Disseny_Comunicat_Aniv Foto CAT_CAST.pdf


Celebración del 180 aniversario de la primera fotografía hecha en Barcelona
Lunes 11 de noviembre de 2019 a las 19:00 h.
Cercle Artístic de Sant Lluc, calle de Mercaders, 42, Barcelona.

La linterna mágica, desde su concepción en el siglo XVII, fue el aparato óptico y el espectáculo visual precursor del cinematógrafo. Doscientos cincuenta años de historia y proyecciones convirtieron la linterna mágica en uno de los grandes espectáculos de la época, donde los artistas de la ilusión representaban con la fantasmagoría los miedos de la humanidad, pero también los sueños y las ilusiones con hermosas placas pintadas a mano por artistas y artesanos.
Sergi Buka, Ilusionista, sombraman y linternista, nos propone un viaje alrededor de la linterna mágica para celebrar el aniversario de la primera fotografía tomada en Barcelona el 10 de noviembre de 1839. En él se establecerá una conversación donde redescubrir una parte importante de la historia de la magia, el cine y la fotografía.
La proyección se llevó a cabo con una linterna mágica auténtica, de doble haz, y se utilizaron materiales originales de la época para mostrar cómo trabajaban los ilusionistas de aquellos tiempos.

The post Celebració del 180è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona first appeared on Fotoconnexió.

]]>